Republicans i republicanisme a les terres de parla catalana Congrés Internacional (VIè Congrés de la CCEPC) : Barcelona, 3 i 4 de novembre de 2006 : auditori del Museu d'Història de Catalunya [Enregistrament de vídeo]

Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana. Congrés (6è : 2006 : Barcelona )


Barcelona : Museu d'Història de Catalunya, 2006
5 discs òptics (DVD-R) (ca. 17 h) : so, col. ; 12 cm
Amb el suport de la Diputació de Barcelona, la Diputació de Girona, la Diputació de Lleida, l'Institut d'Estudis Ilerdencs, la Diputació de Tarragona, l'Institut d'Estudis Catalans i la Fundació Josep Irla. Col·labora El Punt, Presència i Premsa Comarcal. Enregistrament vídeo no editat. Conté: [1]. Dijous 2 de novembre al vespre : presentació del Congrés. 2 h -- [2]. Divendres 3 de novembre : matí (Àmbit 1. Republicanisme : pensament i projecte polítics). 3 h 18 min -- [3]. Divendres 3 de novembre : tarda (Àmbit 2. Centres de sociabilitat : mitjans de comunicació). 3 h 42 min -- [4]. Divendres 4 de novembre : matí (Àmbit 3. Els partits republicans i l'obra de govern). 4 h 25 min -- [5]. Divendres 4 de novembre : tarda (Àmbit 4. Republicanisme, gènere i conflictivitat social). 3 h 42 min.

Gravació de la presentació i de les sessions del Congrés, celebrades al Museu d'Història de Catalunya el 2, 3 i 4 de novembre de 2006.

De Josep Maria de Porcioles a Pasqual Maragall, 1973-1983. Del caos tardofranquista al primer intent d'estabilització / Martí Marín
Marín i Corbera, Martí


En: Barcelona quaderns d'història. Barcelona, núm. 27 (2021) , p. 39-62 : il. (Ponència compartida. La institució i el personal polític municipal) 
Número monogràfic: Barcelona: del franquisme a la democràcia. El protagonisme de la ciutadania (1973-1983). Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

El Republicanisme federal del Vallès : de projecte global a estrategia local, 1888-1939 / Martí Marín Corbera ; Sinòpsi d'Ernesto Vilàs Galindo en col·laboració amb Hector Ignacio Da Ponte Prieto
Marín i Corbera, Martí


En: L'Ordit : l'anuari del CREM. Santa Perpètua de Mogoda, núm. 8 (desembre 2020), p. 27-39 : il. (Monogràfic) 

De inmigrantes a ciudadanos / Martí Marín
Marín i Corbera, Martí


En: 207819 Clase antes que nación : trabajadores, movimiento obrero y cuestión nacional en la Barcelona metropolitana, 1840-2017. Vilassar de Dalt : El Viejo Topo, [2017]

Història del moviment veïnal de Sabadell : Sabadell, ciutat de barris / [ressenya de:] Martí Marín Corbera
Marín i Corbera, Martí


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 38 (2019-2020) , p. 215-216 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. Història del moviment veïnal de Sabadell : Sabadell, ciutat de barris. Sabadell : Federació d'Associacions Veinals de Sabadell, 2018

Sabadell, 1936 : economia, societat i política / [ressenya de:] Martí Marín Corbera
Marín i Corbera, Martí


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 37 (2017-2018) , p. 250-252 (Ressenyes) 
Ressenya de:
- Deu i Baigual, Esteve. Sabadell, 1936 : economia, societat i política / Esteve Deu Baigual ; pròleg de Josep M. Benaúl Berenguer. Bellaterra; Sabadell ; Barcelona : UAB : Fundació Bosch i Cardellach : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2017

TUS, un empriu sabadellenc : Transports Urbans de Sabadell, 35 anys de servei a la ciutat (1982-2017) / [ressenya de:] Martí Marín Corbera
Marín i Corbera, Martí


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 37 (2017-2018) , p. 252-253 (Ressenyes) 
Ressenya de:
- Serrano i Blanquer, Jordi. TUS, un empriu sabadellenc: Transports Urbans de Sabadell, 35 anys de servei a la ciutat (1982-2017) / Jordi Serrano Blanquer. SAbadell : TUS, S. Coop, 2018

Franquisme, suburbalització i dictadura a Catalunya : Sabadell 1939-1963, un cas paradigmàtic / Martí Marín Corbera
Marín i Corbera, Martí


[Castellar del Vallès] : Dstoria Edicions, 2019
312 p. : taules ; 22 cm
Bibliografia i fonts. Apèndix de taules. Filmografia.
ISBN 9788494740367

Parlar de la immigració cap a Catalunya i cap a ciutats com la de Sabadell en aquells anys de Postguerra planteja la possibilitat d'aclarir conceptes, percebre amb major nitidesa, fenòmens dels quals se'n té una imatge distorsionada i -per què no?- aprendre a enfocar un procés que està lluny d'haver-se tancat, encara que avui tingui nous protagonistes. El que d'entrada podria semblar que no té altre interès que el localista -descriure la versió particular sabadellenca d'un fenomen més ampli- ens obre la possibilitat de contribuir a tancar un procés d'integració plena: el de la història d'aquells antics immigrants en la memòria col·lectiva catalana. Facilitaríem així la reparació simbòlica d'una injustícia social passada amb un reconeixement en el present de l'existència dels immigrants i la seva experiència amb tota la càrrega de dramatisme que la seva vivència portà aparellada. Sense ignorar tampoc que fou un drama paral·lel a altres drames que la dictadura feixista provocà entre els autòctons. I de pasada, podríem pensar de forma més assossegada un present que és en certs aspectes un passat repetit.

Història del moviment veïnal de Sabadell : Sabadell, ciutat de barris / coordinador i textos: Manuel Navas ; assessorament: Martí Marín, Antonio Santamaría, Quim Góngora ; il·lustracions: Gerard García Calduch



Sabadell : Federació d'Associacions Veïnals de Sabadell, 2018
1 vol. : il. ; 30 cm
Publicació commemorativa dels 50 anys de la Federació d'Associacions Veïnals de Sabadell (FAVS). Inclou full sobre el moviment veïnal i contactes amb les diverses associacions veïnals.

­Ha llegado España! : la política del franquisme a Catalunya (1938-1977) / Martí Marín
Marín i Corbera, Martí


Vic : Eumo Editorial, 2019
372 p. : taules ; 22 cm (Referències, 64) 
Bibliografia. Apèndixs.
ISBN 9788497666701

Martí Marín, un dels grans experts sobre el franquisme, analitza i sistematitza amb el rigor que li és característic l'especificitat de la política franquista a Catalunya. I emmarca aquesta política entre dues dates significatives, el 1938 -quan comencen les operacions militars a Lleida i el BOE publica el decret que anul·la l'Estatut d'Autonomia de 1932- i el 1977 -quan les eleccions segellen la derrota de qualsevol opció continuista-. El resultat és un exercici de síntesi brillant que demostra que a Catalunya l'oposició al règim va ser més forta i ben estructurada que a altres territoris de l'Estat, però també desvela la trama d'interessos que van dur a polítics i empresaris catalans a col·laborar amb la construcció del nou estat feixista. (Editorial).

El Sorgiment d'una classe política franquista catalana a la postguerra : 1938-1941 / per Martí Marín Corbera
Marín i Corbera, Martí


En: Serra d'Or. Barcelona, núm. 709 (gener 2019), p. 19-23 : il
Especial: Fa 80 anys. La fi de la guerra, l'inici de la repressió.

La Immigració a la ciutat de Lleida durant el segle XX : el punt d'inflexió del franquisme. Estudi d'un impacte demogràfic i urbanístic sense precedents [Fitxer informàtic] / Xavier Aguayo Ortíz ; [dirigida per Martí Marín i Corbera]
Aguayo Ortiz, Xavier


Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2018
Dirigida per: Marín i Corbera, Martí. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2018
1 recurs electrònic (403 p.)
ISBN 9788449080234

La present tesi doctoral esdevé un estudi sobre la immigració a la ciutat de Lleida i les repercussions que d'ella es van produir. Per tant, serà un estudi demogràfic al voltant de l'evolució del creixement poblacional de la capital lleidatana al mateix temps que s'analitzaran altres temàtiques directament influenciades per aquest increment de població, essencialment, l'urbanisme. El segle XX ha estat una centúria d'ascens continu i sostingut pel que fa a la població de Catalunya i Lleida no ha estat una excepció. Més enllà del model i l'especificitat del cas de Barcelona, la capital del Segrià ha experimentat un increment de gairebé noranta mil persones en només cent anys i el responsable d'aquest augment és, durant gairebé seixanta anys, l'immigrant. L'aportació que va fer la immigració resulta essencial per entendre la conformació de la Lleida actual i el context polític en què es va produir la seva arribada justifica, en part, la configuració urbana de la ciutat. Perquè de tot el segle, l'època franquista és la que més ha contribuït a aquest ascens demogràfic i a la transformació urbanística de Lleida. La Guerra Civil i les repercussions econòmiques, polítiques i socials que d'ella en van resultar van provocar l'emigració de grans contingents de població de les àrees rurals vers els territoris més desenvolupats industrialment. La seva instal·lació en el lloc d'arribada es va traduir en el sorgiment de barris d'autoconstrucció i barraques a les zones més perifèriques de les ciutats. Els barris dels Magraners i el Secà de Sant Pere de Lleida, igual que succeeix amb el Polígon Residencial de Santa Maria de Gardeny o el Canyeret -una zona depauperada al casc antic-, responen a aquesta dinàmica de suburbanització on trobem una alta concentració de població immigrada. El desenvolupament d'aquests barris i la millora en les condicions de vida i d'habitabilitat va estar en mans dels seus residents ja que van restar oblidades durant molt de temps per part de les institucions franquistes locals. La seva integració dins l'entramat urbà no es va produir fins a finals de la dècada dels seixanta i principis dels setanta, quan el sorgiment de moviments de protesta i agrupacions veïnals van començar a aixecar la veu i demanar millores en serveis i infraestructures per aquestes barriades. Així, doncs, aquesta investigació vol il·lustrar una història demogràfica i urbanística de la ciutat protagonitzada per població arribada de diversos punts de l'Estat espanyol i que va contribuir al desenvolupament de la Lleida que coneixem avui dia.

Polítics per als nous temps. La nova classe política i les seves identitats / Martí Marín Corbera
Marín i Corbera, Martí


En: Franquisme i Transició : Revista d'Història i de Cultura. [Lleida], núm. 1 (2013) , p. 11-50 (Estudis) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

L'article avalua el grau d'identificació amb el règim franquista del personal que va formar-ne part durant l'etapa d'imposició. Per analitzar-lo, distingeix els criteris amb què fou reclutat aquest personal i qui en va tenir la responsabilitat, i construeix un seguit de càlculs estadístics elementals sobre l'origen social i polític dels individus que ocuparen, finalment, càrrecs de responsabilitat local entre 1939 i 1951. Com a passes prèvies per avaluar el sistema de presa de decisions i dels resultats que se'n derivaren, l'article descriu, també, un seguit de qüestions contextuals imprescindibles; així, concreta quina mena de col·lectiu s'està analitzant (la classe política local d'un règim, no d'un període) i delimita les circumstàncies polítiques de la postguerra espanyola i les dinàmiques que tingueren lloc a Catalunya. Les conclusions duen l'autor a afirmar, d'una banda, que un personal polític de contrastada fidelitat (per orígens polítics, però, sobretot, per implicació activa durant la guerra) ocupà sistemàticament els càrrecs de l'Administració municipal a Catalunya al servei d'un règim amb què no podia sinó sentir-s'hi identificat, i de l'altra, que aquesta fidelitat es concretà simbòlicament en l'afiliació massiva d'aquests individus dins el partit únic del règim, FET y de las JONS.

Una autarquia casernaria : els alts càrrecs militars a el alto Estado Mayor, Ministerio de Industria y Comercio i el Instituto Nacional de Industria, 1938-1962 [Fitxer informàtic] / Josep Sanjuán Altayó ; [dirigida per: Martí Marín Corbera]
Sanjuán Altayó, Josep


[Bellaterra] : Universitat Autònoma de Barcelona], 2016
1 fitxer informàtic (319 p.)

A Espanya, al final de la Guerra Civil la producció industrial i l'agrícola havien caigut fins a nivells molt baixos. També els països d'Europa que van patir la Segona Guerra Mundial (1939-1945) van tenir una davallada important de la producció, però el 1950 ja havien arribat als índexs d'abans del conflicte armat, mentre que a l'Estat espanyol no es van assolir els nivells de pre-guerra fins a mitjans dels cinquanta (el conflicte espanyol havia finalitzat el 1939). Les devastacions bèl·liques no expliquen per elles mateixes la lentitud de la recuperació espanyola, per tant, cal considerar altres factors. A la historiògrafa fa temps que va quedar establert que aquests factors obeïren a decisions polítiques i econòmiques dictades des de les més altes instàncies del règim i que en cap cas es poden qualificar d'obligades, de manera que, el disseny econòmic del règim va representar un trencament respecte al criteri empresarial i d'inversió d'abans de 1936. El present estudi pretén fer una aportació significativa a les raons del viratge de l'economia espanyola durant el franquisme des de l'anàlisi polític. Per a això observarem quins foren els organismes encarregats de portar-lo a terme i sobretot, qui foren els protagonistes, en el sentit de responsables últims de la presa de decisions, tot fent-ne una anàlisi des de la prosopografia-els individus, el seu origen i formació-i de la conjuntura política-el context precís de la presa de decisions.

De objetores a insumisos : surgimiento, expansión y desarrollo del movimiento antimilitarista en Catalunya, 1971-1989 [Fitxer informàtic] / Carlos Ángel Ordás García ; [dirigida per Martín Marin Corbera]
Ordás García, Carlos Ángel


Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2016
Dirigida per: Marín i Corbera, Martí. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2016
1 recurs electrònic
ISBN 9788449061486

La present tesi doctoral analitza com la resistència al servei militar obligatori acaba configurant-se en tot un moviment social de caràcter antimilitarista en sentit ampli. Per això es realitza una anàlisi comparada amb altres moviments i organitzacions internacionals de refractaris, així com les etapes i condicionants per al sorgiment del moviment antimilitarista en països com Itàlia i França. Aquesta anàlisi serveix per entendre les dinàmiques generals que van influir en el desenvolupament de la resistència al servei militar obligatori i la seva configuració com a moviment social. D'altra banda, es fa una anàlisi exhaustiva de com el context propi de dictadura va condicionar el desfasament per a l'aparició d'aquest moviment social en el cas de Catalunya i Espanya, en comparació amb d'altres països europeus occidentals. Finalment, la present recerca aborda una profunda anàlisi de com es desenvolupa la resistència al servei militar obligatori durant la dècada dels setanta, vinculada a motivacions religioses, no-violentes i de lluita pels drets i les llibertats, per després anar transformant-se durant la dècada següent en un espai de lluita política molt més divers, on les motivacions anarquistes i socialistes van ser les que majoritàriament van acaparar els grups antimilitaristes. Aquesta recerca també descriu els diferents grups antimilitaristes que es van generar al territori espanyol i català, les seves etapes de desenvolupament, debats interns i l'activitat interna i externa que van desenvolupar, no només contra el servei militar obligatori, també contra l'OTAN, els pressupostos militars, la jurisdicció militar, etc. Finalment s'explica com aquests grups integrants del que va ser el moviment antimilitarista, van mantenir una important relació amb d'altres moviments socials afins i es van convertir en espais d'activisme polític fora- i en moltes ocasions en contra - dels partits polítics.

Immigracions i societat catalana / Martí Marín
Marín i Corbera, Martí


En: 159239 Sobre el Franquisme i Catalunya : homenatge a Borja de Riquer i Permanyer. El Papiol : Efadós, 2015. p. 175-197

Industrialització i migració. Burgesia i classes populars. El cas de Sabadell / Martí Marín. Doctor en Filosofia i Lletres (Secció Història). Professor d'Història de la Universitat Autònoma de Barcelona
Marín i Corbera, Martí


En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 17 (desembre 2001), p. 129-143 : il. (Ambit 2. Societat i poder. Canvis en l'estructura política i social) 
Notes al peu de pàgina.

Gobernadores : Barcelona en la España franquista (1939-1977) / [Javier Tébar Hurtado, Manel Risques Corbella, Martí Marín Corbera, [et al.]]



Granada : Editorial Comares, 2015
376 p. ; 24 cm (Comares. Historia) 
Bibliografia. Annexos. Conté: Los años de implantación de la Dictadura en Barcelona (1939-1945) / Javier Tébar Hurtado; El Gobierno Civil de Barcelona en la postguerra mundial, 1945-1951 / Manel Risques; El Decenio bisagra (1951-1960) /Martí Marín Corbera; Una década de estabilidad relativa (1960-1969) / Martí Marín Corbera; La crisis desde primera línea (1969-1975) / Pau Casanellas; De la Reforma al desguace (1975-1977) / Pau Casanellas.
ISBN 9788490452929

Una història del Govern Civil de Barcelona a través dels seus governadors, que sigui útil per entendre el sistema de govern provincial que va desenvolupar el Franquisme en tota Espanya durant quatre llargues dècades: ni més ni menys que això ens hem proposat en aquest estudi. Pot ser que si tornéssim sobre això, a dia d'avui, ens tiréssim enrere. Les nostres experiències personals en matèria de recerca, bé que properes per diversos motius, no feien presumir que una obra a vuit mans (i no quatre articles per separat) fos a resultar senzilla de gestionar i, no obstant això, hem arribat fins al final, per comprovar que, almenys, era possible. Els aspectes en els quals s'ha centrat el treball realitzat pels diferents autors d'aquest volum han estat quatre. Tots ells influïts per alguns dels treballs previs realitzats per cadascun de nosaltres: la perspectiva biogràfica (J. Tébar), l'anàlisi del personal polític que en el seu moment va ser denominat com dels "quadres intermedis" (M. Marín), el control de l'ordre públic i la lluita contra l'oposició (M. Risques i P. Casanellas) i una difusa combinació de circumstàncies i problemes que ha estat diferent en cada període i lloc, que emmarcarien el que podríem cridar la política territorial (provincial) del Règim i els seus suports socials. Atès que aquest últim aspecte resulta en bona mesura canviant al llarg del temps, avançarem alguna cosa solament dels tres primers. (Editorial).

El Moviment veïnal al Barcelonès Nord (1954-1987) [Fitxer informàtic] / José Miguel Cuesta Gómez : [dirigida per: Martí Marín i Corbera]
Cuesta Gómez, José Miguel


[Bellaterra] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2014
Dirigida per: Marín i Corbera, Martí. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2014
1 recurs electrònic
Bibliografia.
ISBN 9788449046889

Aquesta investigació analitza el potent moviment veïnal que es va configurar durant els darrers anys del franquisme i la transició al Barcelonès Nord, sub-comarca que agrupa als municipis de Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs, situats al nord de Barcelona. Aquestes poblacions van experimentar un gran creixement demogràfic a partir de la dècada dels 40 i 50 del segle XX, quan es va reprendre l'arribada de població d'altres indrets de l'Estat espanyol. La lluita diària per millorar l'existència a uns barris on predominava l'infrahabitatge va donar pas a una primerenca organització. Les autoritats franquistes van intentar controlar aquests barris fomentant un model particular d'associacionisme. No obstant aquests intents de control no van acabar de reeixir per l'acció altres factors que van afavorir la configuració d'un potent sentiment d'identificació col·lectiva i de classe que va propiciar el posterior esclat del moviment veïnal. L'acció d'organitzacions catòliques de base i d'un grup de sacerdots joves que van impulsar un apostolat diferent als barris obrers d'aquestes tres ciutats, juntament amb el paper dels militants antifranquistes van ser cabdals. Els partits polítics d'esquerres marxistes i d'altres organitzacions tradicionalment havien prioritzat el treball a les fàbriques, però progressivament anaren donant més importància a l'acció als barris fins arribar, als anys setanta, a considerar-lo un front de lluita equiparable al sindical. Va ser als anys setanta quan van esclatar amb tota la seva força un conjunt de lluites als diferents barris de les ciutats del Barcelonès Nord, ja fossin impulsades per Centres Socials, Comissions de Barri i finalment les Associacions de Veïns. Els motius inicials van ser les mancances materials dels habitatges i de tot tipus de serveis bàsics. Però aviat es van sumar reivindicacions més polititzades contra la dictadura i reclamant uns Ajuntaments democràtics, amb un discurs molt crític amb el sistema capitalista. Les autoritats franquistes locals es van veure desbordades. En el camí per la instauració dels Ajuntaments democràtics el moviment veïnal va viure un moment de crisi entre d'altres motius per la marxa de dirigents veïnals per assumir responsabilitats als nous ajuntaments, pel debat sobre quin hauria de ser el paper del moviment en el nou context polític, la crisi de les diferents formacions d'esquerres així com per l'impacte de la mateixa crisi econòmica. No obstant, això no va comportar la desaparició del moviment veïnal ja que durant els anys vuitanta encara van existir conflictes amb una intensitat comparable a la de la dècada anterior, si bé ara responien més a reaccions defensives i no hi havia una voluntat clarament assumida per sectors amplis de població per canviar el sistema polític com si havia succeït amb la lluita veïnal contra la dictadura.

Introducció : aportacions i línies obertes de recerca sobre el franquisme i la transició democràtica / Ramon Arnabat i Mata, Martí Marín Corbera, Editors
Arnabat i Mata, Ramon


En: 007132 Franquisme i transició democràtica a les terres de parla catalana: 2n Congrés de Centres d'Estudis de Parla Catalana. Palma, 1997. Barcelona : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana : Cossetània, 2001. p. 7-10